Al llarg d’aquest mandant els veïns del municipi m’han realitzat un seguit de preguntes, les quals són recurrents, aprofitaré aquest espai per tal de respondre-les i donar a conèixer aquesta informació a tothom que no ha tingut possibilitat de venir a parlar amb mi.

Segurament, seran del vostre interès per aclarir dubtes i/o mentides que per part d’algunes persones s’han anat dient i han creat confusió a la ciutadania.

Moltes, en comparació amb altres mandats. Tot i que no sempre es concedeixen però, val la pena intentar-ho i, sobretot, cal tenir coneixement de les possibilitats que hi ha i de totes les subvencions i ajudes diverses que s’ofereixen i a les que l’Ajuntament pot accedir. A banda de subvencions, hi ha mecanismes interessants que poden també ajudar a fer més viable i fàcil segons quins serveis, processos de selecció, adquisició de material (p.ex. borsa de treballadors del CCM, compra agregada de l’ACM...).

El problema és que si no hi ha un bon coneixement d’aquestes opcions, molt sovint es deixen perdre i no en som ni conscients.

Cal una bona predisposició i formació continuada del personal tècnic municipal perquè estiguin al corrent de totes les subvencions que hi ha i que anualment poden variar.

El tema de personal ha estat força delicat aquests darrers mesos, i anys, i la oposició ha contactat amb el personal de l’ajuntament  i hi han persones que han deixat de fer la seva feina, posant esforços en desgastar l’acció de govern, com per exemple, passar informacions confidencials a la oposició sense el consentiment del seu responsable per divulgar-la. Aquí venim a treballar, no podem consentir persones que no facin la seva feina, i encara que alguns no vulguin enfrontar-se a les dificultats, hi ha grans professionals a l’Ajuntament, però també hi han persones que no es mereixen el lloc de treball que ocupen. Aquí, haurem de treballar-hi tots per a reciclar-les.

En el servei manquen efectius preparats.

Circumstancialment, van coincidir 3 baixes, i les persones que van quedar, tot i disposant d’ordres directes de com assumir la gestió de la situació, van despreocupar-se del servei, sense estar a l’alçada, sense comunicar-la situació als seus superiors, i en comptes d’això, la van fer pública, sense mesurar les conseqüències. Jo he hagut de nomenar un dels agents com a suplent del Cap de policia. Contractar policies no es pot fer així com així: han d’haver passat un procés de selecció, o formar part d’una borsa de policies, la qual cosa implica haver passat unes proves. La situació es complicada i no es troba ningú que estigui disposat a venir, i molt menys com a suplent, per una situació molt temporal de baixa.

A partir del mes de juny 2019 el CCM segurament tindrà feta una borsa de policies que permetrà contractar a nous agents que hagin superat les proves requerides.

Actualment, ja estan coberts tots els torns del quadrant, atès que hem pogut contractar per “acumulació del servei” a un agent que ja havia estat anteriorment amb nosaltres i ha estat disposat a tornar a Sant Cebrià.

A més, estan fets els informes dels Mossos, memòria d’alcaldia i Policia municipals per poder contractar una empresa de seguretat privada com a suport per complementar el cos de policia, tant bon punt la Generalitat (Departament d’Interior)  ens doni el vist i plau.

Al desembre de 2018 Telefònica va presentar una proposta de desplegament, la qual és fruit d’una subvenció del Ministeri, per indicació d’una directiva europea.

La UE està pressionant perquè la fibra òptica arribi a tots els municipis de Catalunya i aporta diners.

Ara bé, les empreses que han estat adjudicatàries despleguen únicament allò que tenen assignat, tenint en compte la reglamentació i els condicionants jurídics descrits específicament en un informe. En aquest sentit el enginyer municipal va fer una sèrie de consultes i li van respondre, confirmant el següent:

a)    No contempla la zona industrial. Per tant, el desplegament a la zona industrial s’haurà de tractar prenent acords complementaris.

b)    El desplegament es farà per on ja existeix cable de coure, que es substituirà per cable de fibra.

c)    La companyia que fa el desplegament (Telefònica) ja permet i permetrà, que altres empreses utilitzin la infraestructura (segons cànon reglamentat).

Aquesta informació es va concretar el mes de març de 2019, mitjançant un informe favorable del tècnic municipal i, per tant, ja està aprovat de forma definitiva la proposta de desplegament per a la implantació de la Fibra Òptica.

Està previst iniciar el desplegament abans de l’estiu i hi ha un termini d’execució previst de 5 mesos (de juny a octubre 2019).

Ha estat un èxit gràcies al treball del departament tècnic de l’Ajuntament, el qual ha estat negociant fins l’últim moment la introducció de totes les zones del municipi incloent el Polígon industrial, vull personalment felicitar la feina feta pel departament tècnic de l’ajuntament.

Dels primers cops que vam xocar amb els meus antics companys va ésser el projecte del Parc temàtic de Dinosaures, doncs evidentment el projecte de municipi que vull i vam dir que promouríem les darreres eleccions distava molt de la realització d’un complexa d’aquest tipus, a més, tot el que es va tirar endavant estava basat amb falsedats, que posteriorment vaig tenir que desmentir i demanar disculpes als Ens implicats, a l’Ajuntament de Castellbisbal i a l’Institut Paleontològic de Catalunya. Va quedar palès que el Sr. Mallo (que ara es presenta com a número 2 de la llista de la AVSC), tenia interessos personals en aquest projecte i en la majoria de temes que va participar, a través dels seus coneguts i inversors.

Aquest projecte va ser promogut per el Sr. Javier Mallo, i era totalment inviable. Aquest senyor Regidor pretenia treure profit del municipi amb els seus contactes inversors, sense tenir en compte els riscos potencials al medi ambient. Teòricament, va dir que seria per potenciar el municipi, però eren mentides, dient que a Castellbisbal ho van oferir i que ho havien denegat, i que estava d’acord l’Institut Paleontològic de Catalunya. Resulta que l’Institut Paleontològic de Catalunya no en sabia res i desconeixia aquest projecte. Tinc les cartes i la correspondència i això va ser durant el primer any del mandat l’any 2015-2016, on van començar les primeres desavinences. Vaig haver de fer cartes de disculpes a l’Alcalde de Castellbisbal, perquè el tema va arribar fins a ells, i els van dir que tot el que deien era mentida. L’Institut Paleontològic també es va posar en contacte amb mi, dient que això no era cert i que no tenien coneixement de res de tot això. I amb tot això, la CUP es la que va estar trucant. l’Institut Paleontològic i en un ple li van tirar en cara al Sr. Javier Mallo. Lo curiós de tot es que desprès varen anar juntets de la mà…

Ara bé, vivim en un municipi, on hi ha multitud de carrers, camins i senders per arreglar, entre d’altres els PPI (Plans Prevenció Incendis), camins per a la prevenció d’incendis, d’accés pels bombers. Tenim molts camins per arreglats, però tan aviat com plou, s’han de tornar a arreglar de nou. Es tracten de feines puntuals. No tenim maquinària a l’Ajuntament i s’ha d’externalitzar. Això implica que hem de contractar una empresa, pel fet que no es pot contractar “a dit”, com es feia en altres temps, i s’han de fer licitacions, demanar pressupostos, i escollir la proposta més adequada a nivell qualitat i preu, i que sigui viable (cal que l’ajuntament disposi de partida pressupostària). Com és lògic, això endarrereix la feina. Però sense cap dubte, es va fent la feina contínuament, el que passa es que el procés és el que és. No treballem només amb una empresa. Sempre comptem amb les empreses locals però no es pot adjudicar directament, així que es demanen més pressupostos. Treballem amb empreses competents i reconegudes.

El Punt Jove havia de començar al setembre de 2018 i l’Hivernacle a l’octubre 2018.

L’avaluació contínua feta d’aquests projectes van fer que la tècnica de Joventut responsable decidís que calia dur a terme unes modificacions a l’hora de formalitzar el contracte per tal de millorar la qualitat del servei (bàsicament consisteix en adjudicar ambdós serveis a una mateixa empresa per tal d’optimitzar recursos humans i millorar la transversalitat dels professionals i la coordinació entre ells.

Ens trobàvem en un moment on tot just el mes de març s’acabava de modificar la Llei de contractació del Sector Públic i, entre d’altres coses, suposava licitar pràcticament tots els serveis, cosa que no passava abans, ja que fins a 18.000€ es podia contractar només amb l’exigència d’haver de demanar 3 pressupostos. Actualment, cal licitar a partir dels 15.000€ i, per tant, aquest fet a suposat un increment molt elevat de processos de licitació que ha provocat cert endarreriment en les contractacions.

Està clar que si volem fer les coses ben fetes i com marca la normativa vigent, no és el camí més ràpid però, sense dubte, sí és com s’ha de fer.

Finalment es va licitar però, malauradament, va quedar desert (ningú es va presentar), això va suposar iniciar de nou el procediment i, des del passat mes d’abril, ja està funcionant correctament.

Tot i així, aquest servei costa a l’Ajuntament de St Cebrià un cost d’uns 54.000 euros anuals, així que caldrà analitzar bé el % d’assistents. Tenint en compte que el servei està pensat per un màxim de 20 usuaris, però a la reunió de presentació del projecte, en la que vaig estar present, només van assistir 2 joves i una mare.

Protecció Civil es una Associació de voluntaris que es dediquen a col·laborar amb la Policia Municipal, és a dir, no es tracta d’un cos propi de l’Ajuntament, ni d’una Institució municipal, sinó que es tracta d’una Associació, com hi han associacions culturals i  esportives. L’Ajuntament dona subvencions, i en aquest cas, col·laboren sempre que poden o volen amb la Policia.

L’Ajuntament no hi pot fer res, ja que els voluntaris treballen de manera altruista, sense cobrar, i tampoc són treballadors municipals, doncs no cobren cap sou ni tenen nòmina.

El conflicte va sorgir perquè resulta que hi ha un treballador laboral de l’Ajuntament que està contractat com a “Tècnic de Serveis Personals” i, dins d’aquest lloc de treball, s’engloben diferents funcions: tasques de cultura, de sanitat i consum, així com de protecció civil; però sempre i quan sigui dintre del seu horari laboral.

Llavors, ens vam donar compte que aquest treballador, fora del seu horari laboral, també col·laborava amb els voluntaris de Protecció Civil, i realitzava tasques d’intermediari, sense que se li hagués demanat des de l’Ajuntament i que després comptabilitzava com a hores de feina.

Tant la Secretària de l’Ajuntament com jo mateixa, Cap de personal, ens vam reunir amb ell per explicar-li que no podia seguir cobrant ni compensant amb vacances, les hores que ell, de forma voluntària, decidia dedicar conjuntament amb l’Associació de Protecció Civil. Davant d’aquest fet, ell va dir-nos que si no havia de cobrar, aleshores deixaria de col·laborar amb aquesta associació (és una decisió totalment personal).

Aleshores, ell ho va transmetre als voluntaris/es de Protecció Civil (suposo que a la seva manera i capgirant la informació) i això va provocar que els representants d’aquesta entressin per registre un escrit en data 31-10-18 on comunicaven que no donarien servei fins que aquest treballador de l’ajuntament tornés a col·laborar amb ells (cosa que hagués pogut continuar totalment igual, excepte pel fet que no comptabilitzaria hores de feina, sinó que seria com a voluntari igual que la resta de membres de l’associació).

L’Associació de PC és una persona jurídica de dret privat que es regula pels seus estatuts. Presta un servei d’interès a la comunitat. Ha sol·licitat sempre subvencions a l’Ajuntament. Els membres que en formen part són voluntaris i no poden cobrar cap mena de gratificació per hores de l’erari públic.

Considero totalment injust, discriminatori i desigualitari que algú cobri per aquest servei de voluntariat quan la resta ho fan de forma altruista.

Es van dur a terme 2 reunions per explicar-los-ho però ells tenen la última paraula, ja que són voluntaris i si no volen col·laborar ningú els hi pot exigir.

Actualment la plantilla del consistori preveu una plaça de Tècnic de Protecció Civil però no està ocupada, resta vacant (publicació BOP 07-04-2017).

El servei de Protecció Civil no és un servei municipal obligatori. L’article 26.1 c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, redactada per la LRSAL determina els serveis que els municipis “han de prestar en todo caso” entre els que no cita la protecció civil que només és obligatori “en los municipios de población superior a los 20.000 habitantes”.

Actualment, la implantació d’un nou servei de protecció civil, en no ser obligatori, està molt limitat per la LRSAL (Art. 25 de la llei 7/85) i, en tot cas, s’ha de justificar “conforme a los principios de descentralización, eficiència, estabilidad i sostenibilidad financera”.

A tot això, resulta que a Sant Cebrià no ha estat implantat, a data d’avui, cap servei de Protecció Civil, implantació que haurà de complir tant amb les disposicions de la citada llei 7/85 com les previsions dels articles del ROAS.

Sí. Una de les raons d’haver-nos presentat com a Associació d’electors eren precisament les notes registrals que s’havien imposat als diferents propietaris de les urbanitzacions, on encara hi han dèficits urbanístics i, aleshores, l’Ajuntament, durant el mandat anterior, el que va fer va ser inscriure al Registre de la Propietat unes notes registrals, on quedava patent unes càrregues urbanístiques que suposaven un cost molt elevat per dur a terme aquestes obres d’urbanització pendents.

Una de les primeres coses que vàrem fer inicialment, va ser recuperar el POUM, perquè els projectes que hi havien eren totalment inviables econòmicament i, part tant, no s’haguessin pogut executar mai.

Gràcies al fet de treure aquestes notes registrals, els propietaris/es van poder tornar a vendre i/o a optar a dacions de pagament en casos d’expropiacions hipotecàries (no s’acceptaven perquè hi constaven les càrregues al registre).

El que vaig fer jo es que quan tocava renovar la inscripció al registre, no la vaig renovar, amb la qual cosa es varen retirar les cargues registrals. Les cargues podien anar dels 30.000 als 75.000 euros per cada propietari i parcel·la. Creiem que és totalment desorbitant i el que pretenem fer és fer-ho mitjançant una forma viable i uns costos sostenibles, el més ajustats possibles.

L’idea de desenvolupar aquesta zona ha sorgit degut a la manca de zona de cohesió social, com a “punt de trobada” i pensant, sobretot, en el jovent.

Creiem que l’esport fomenta la cohesió social. Al voltant del camp de futbol, s’ha dut a terme aquest projecte que inclourà: una marquesina, amb terrassa, un “pump track” (circuit amb desnivell per les bicicletes), pistes de skate, una zona infantil, unes grades enjardinades, que serviran a la vegada com a embelliment paisatgístics i oferiran comoditat per mirar o animar els partits de futbol. Tot aquest complexe servirà per incentivar un punt de reunió social i ha requerit una important licitació, que s’acaba d’adjudicar a una empresa. Els rètols s’han col·locat aquesta setmana amb marca Diputació, amb 2 fotos 3D, explicant el concepte del projecte.

Ho deixo engegat, i segur que no ho veuré finalitzat en aquest mandat, però ho deixo “tot a punt i ben lligat”, com s’ha de fer, no a mitges i sense una bona tramitació.

Això s’ha fet gràcies a la subvenció més important del mandat, anomenada “Mesa de Concertació”, que és l’ajuda més important que ofereix la Diputació de Barcelona als Ajuntament, sempre i quan es sol·liciti i es justifiqui per dur a terme un projecte important i que sigui viable d’executar. En aquest Ajuntament ningú coneixia aquest mecanisme. Serà el primer mandat que l’haurà utilitzat amb aquestes característiques. Existia la creença errònia de que no es podia demanar més de uns 80.000 euros perquè sempre s’havia demanat això, concretament en 2 ocasions anteriors. Llavors, quan jo vaig entrar, em vaig informar sobre els diferents tipus d’ajudes, i recursos econòmics disponibles per la Diputació.

Ningú em va donar suport i pensaven que m’equivocava. Però, resulta que jo estava encertada i, en base a la presentació d’un projecte important i ben definit que vaig defensar davant de Diputació finalment vam aconseguir 400.000 euros. Si multipliquem els 400.000 euros per els 4 mandats passats que fa que Diputació ofereix aquest recurs, fa un total de 1.600.000 euros que St. Cebrià ha deixat d’ingressar per una mala diligència, una mala gestió, desconeixement o ignorància, la qual cosa no és cap delicte però sí suposa un perjudici i un greuge històric per al nostre municipi.

Fins fa pocs mesos disposàvem d’un servei de transport a demanda (un vehicle propietat de l’ajuntament que funcionava com un taxi). El problema és que disposava només de 9 places i en determinades hores del dia estava complet. Aquest servei tan limitat per uns quants ciutadans, suposava al municipi uns 118.000€/any per un vehicle que només tenia cabuda per a 9 persones, ocupat i restringit i donava servei a uns 50 serveis/mes.

Els veïns del municipi el podien utilitzar  prèvia trucada a la policia municipal.

Teníem infants a l’escola que anaven a casa a dinar amb aquest “taxi”.

Ara, després d’infinitat de reunions i negociacions, disposem d’un servei públic regular de qualitat per a tothom, amb un cost de 128.737,87€/any amb 2 autobusos que donen servei a tot el municipi, amb horaris definits i capacitat per a 16 persones cadascun.

Els autobusos han realitzat en total 3.216 serveis en un mes i mig, tot un èxit. 

M’han denunciat 8 vegades a fiscalia, per malversació i prevaricació, i tots els casos s’han desestimat i/o arxivat. A més, han arribat a dir que ho han fet expressament per fiscalia perquè es gratuït. Els hi dona igual les conseqüències, perquè es fàcil acusar de malversació i prevaricació que són delictes que contemplen pena de presó, però mentre sigui gratis, ells ho proven. Resultat final: tots els casos arxivats.

Desprès, han denunciat a l’Ajuntament 3 vegades al Tribunal de Comptes. En aquest cas, és sobretot la secretària la que ha de respondre, ja que ella respon amb el seu propi patrimoni. Resultat final: tots els casos arxivats.

Les denuncies provenen de la Sra. Cristina Romero i el Sr. Daniel Lienas. No es necessita cap advocat o intermediari per denunciar davant del jutjat penal, així que els ha resultat bastant fàcil i no en tingut cap tipus d’escrúpols.

A part, van presentar una moció de censura (els 4 regidors de l’AVSC, més en Jordi Marqueño, regidor de PdeCat i els 2 regidors de la CUP) que no va prosperar perquè no complia els requisits que estableix la llei i, per tant, la Secretària-Interventora va emetre una diligència conforme no podia acceptar-la a tràmit.

Com que no els hi va agradar el què la secretària va dictaminar en la seva diligència, van presentar demanda davant del Tribunal Contenciós Administratiu perquè van considerar que s’havien vulnerat els seus Drets Fonamentals com a regidors.

Aprovar definitivament el POUM i moltes coses que manquen i que es poden aconseguir (centre cívic, biblioteca, un auditori…)

Durant la darrera meitat d’aquest mandat, per part d’uns determinats individus, la majoria que han estat o són regidors d’aquest consistori, s’han estat sabotejant totes les festes del municipi.

La darrera ha estat l’arrossada per Sant Isidre, amb denúncia inclosa, perquè la CUP va considerar que era un acte electoralista, quan es porta celebrant tota la vida.

Aquests fets denoten quina estima tenen al nostre poble i la cultura, les festes i tradicions del municipi, tots hem de sumar per millorar Sant Cebrià. Esperem fer-los canviar d’opinió i que sumin un altre cop.

És realment lamentable que en un municipi tan petit hi hagi una mena de gent que només volen destruir-ho tot i crear el caos i el mal ambient entre la població. Hi ha molt incivisme i molt poc respecte pels altres.

Com a fet molt greu, vull comentar l’arribada dels Reis Mags d’Orient, a quins personatges se’ls hi pot ocórrer sabotejar la festa per excel·lència dels nens per intentar que hagués estat tot un desastre. Inclús, dues nits abans de la cavalcada van entrar a robar al pavelló i just vam trobar trencada a petades la porta del quartet on es guarda el material i roba per a l’esmentada festa, sort que setmanes abans ja s’havia canviat de lloc perquè era d’esperar que passés alguna cosa.

Sort que, amb el meu equip i la col·laboració de molts voluntaris/es de totes del municipi vam poder-ho tirar endavant i va ésser un èxit aclaparador.

El Correfocs: tenim la idea que l’Alcaldessa pot fer el que vol en un Ajuntament i realment és la responsable del mateix, però existeixen uns mecanismes de control que no et permeten fer segons quines coses, com per exemple, adjudicar sense competència: has de presentar diversos pressupostos per tal de treballar en una feina o tasca o servei. Has de disposar d’un seguit de mesures i condicions per tal fi. Perquè un ajuntament no és una empresa privada. No podem contractar directament a ningú per molt que pensem que ho fan molt bé.

Cal demanar pressupostos i valorar la qualitat del servei així com la proposta econòmica.

Si la proposta no disposa de la informació necessària, es pot desestimar desprès de donar un termini per presentar la documentació. Ara bé, sí que es possible durant les licitacions, comptar sempre amb la presència de les empreses locals per “fer país” o “fer poble”, sempre i quant aquestes reuneixin els requisits de qualitat i que les seves ofertes siguin coherents, realistes i competitives. Però no podem assegurar que siguin les més avantatjoses per adjudicar-los el servei i/o l’obra.

19.    Permetries “amiguismes” si tornes a entrar tu a governar?

Com s’ha vist aquests 4 anys, la gent pot estar tranquil·la, he fet fora als meus companys per no ésser transparents en aquest sentit i ho tornaria a fer. Les coses s’han de fer bé, gestionem els diners dels ciutadans.

Projecte enfocat per apoderar a les dones, davant de situacions de violència de gènere i crear una xarxa en comú per donar-se suport. Ha estat un projecte pioner i s’ha dut a terme gràcies al premi rebut per part de Bankia, consistent en subvencionar aquest projecte dut a terme per “Llavors Vives”.

És un projecte impulsat per un col·lectiu de persones amb necessitats reals, que desitgen buscar millores en l’adaptació i accessibilitat, tant en equipaments com en productes quotidians, per aconseguir una inclusió (convivència social)verdadera d’aquells col·lectius que a vegades, oblidem: invidents, sords, autistes, gent gran amb poca visió…

És un projecte pioner i que l’Ajuntament ha considerat molt interessant i necessari, per aquest motiu s’ha signat un conveni de col·laboració per intentar que es pugui dur a terme i sigui una realitat, encara que sigui poc a poc.

Jo prometo treball, transparència i bona gestió. Un seguit de persones i representants dels partits utilitzen aquest sistema d’insults, calumnies i injuries que crec que és perquè no disposen d’arguments i aleshores perden les formes fins arribar a l’extrem.

La meva educació es basa en altres principis, jo em centro amb la gestió transparent i el treball. No disposo pràcticament de temps lliure i el poc que em queda prefereixo destinar-ho a la meva vida privada.

Indignada, com la resta de personal de l’Ajuntament.

Els actes incívic i vandàlics no agraden.

Evidentment són coses que dolen, però els meus pares van educar-me per a lluitar davant de les dificultats, ser constant,  treballar i treballar perquè amb l’esforç és com s’aconsegueixen realment les coses bones.